Commemorating a Providential Conquest in Valencia: The 9 October Feast
Abstract
:1. Introduction
2. Jerusalem, Majorca and Valencia
3. The Ceremony and the Images
4. The King’s Banner, the Substituting Medium
5. The 9 October Feast as a (Re)Presentation of the Conquest
Funding
Conflicts of Interest
1 | The report can be found in a letter sent by Peter the Ceremonious: “des dels temps que el nostre avi en Jaume [...] conquistà la ciutat de Mallorques es fa una solemne commemoració i processó” (Quintana 1998, p. 47) [“from the times that our grandfather James conquered the city of Mallorques, a solemn commemoration and procession are made”]. Likewise, a commemorative feast had alreeady been linked to the conquest period in the city of Valencia, as will be discussed. |
2 | Antoni Ignasi Alomar (1998, p. 19) poses an initial date for the celebration shortly after the death of James I. Ramon Muntaner’s testimony is dealt with below. |
3 | |
4 | “tota la host de una veu començà de cridar: Sancta Maria! Sancta Maria!” (Ferrando and Escartí 2010, p. 189) [“all the host in unison started to yell: Holy Mary! Holy Mary!”]. |
5 | This synthesis is based on the reports published by Pons (1897, pp. 213–15), Font (1964, pp. 245–46), and Llompart (1968–1972, pp. 322–26; 1980); and, obviously, on the studies that expound an overall perspective of the Feast (Alomar 1998, pp. 38–50; Quintana 1998, pp. 48–55). Dated from 1444, the fragment of the directory that details the ceremony was published in Villanueva and Villanueva (1851, pp. 253–56) and Muntaner (1964). |
6 | |
7 | The celebration is mentioned in certain sources from the period (Escartí and Ribera 2019, p. 131). |
8 | As argued by Beuter (1998, p. 186), who affirms that the gate received the entitlement of the Saint martyr after the Roman age. |
9 | Narbona (1996, p. 309, footnote 34) casts doubt on whether the standard preserved at the Museu Històric Municipal de València is the same as the one kept in Saint Vincent in 1238. |
10 | The document cited is a receipt for the corridor and the musicians that played in the announcement and the procession of Saint Denis (AHMV, 11 October 1351, Section Claveria Comuna J-1, fol. 12v). |
11 | Between 1338 and 1500, 1498 was the last year in which the feast of Saint Denis is documented, and therefore, the procession paraded up to Saint George’s Church (AHMV, 6 October 1498, Manuals de Consells A-49, fols. 33r–34r). It was also last year in which the announcement of the Saint George feast was recorded (AHMV 21 April 1498, Manuals de Consells A-49, fols. 19v–20r). |
12 | Cited by Carreras (1916, p. 115); the reference has been checked at the archive (AHMV, 22 April 1343, Manuals de Consells A-4, fol. 182r). |
13 | However, the 9 October feast was specially announced throughout the city with a great spectacle of light and sound that impressed everyone (Narbona 1997, pp. 31–33). In 1392 the announcement with fire(crackers) and power the day before Saint Dionis was a reference for other celebrations: “fem per tota la ciutat semblant festivitat de lums e de sons que·s sol fer a Sent Dionís” (Rubio 1998, vol. 1, pp. 301–2) [“we do throughout all the city a similar festivity of lights and sounds that is usually done in Saint Denis”]. The firecrackers were lit in the lantern tower of the Cathedral and in the towers of the House of the City: “per raó de les alimares que feren en la nit precedent de la dita festa en lo cembori de la dita seu [...]; en salari dels bastaixs per les alimares que feren en la dita nit de la dita festa en les torres de la Sala de la dita ciutat” (AHMV, 29 November 1426, Claveria Comuna J-46, fols. 25v–26r) [“on the occasion of the fires that were lit the night before the feast in the lantern tower of the mentioned Cathedral; because of the salary of the ‘bastaixos’ on the occasion of the fires that were lit the night before the mentioned feast in the towers of the Room of the city”]. Firecrackers would be thrown from the bell tower as well (Sanchis 1909, p. 107). |
14 | The data from the directory have been contrasted with the registers of the Manuals de Consells and those of the Claveria Comuna of the 15th century in order to confirm this general description of the ceremony (Martí and Serra 2009, vol. 2, pp. 239–240, 286). With regard to the mentioned relics, see Sanchis (1909, pp. 405–6, 415–16), Llorens (1964, pp. 172–73), Torra (1993, p. 505), Gavara (1998, pp. 144–47) and Castelló (2019, pp. 108–12). |
15 | The payments to musicians and people in charge of ornamenting the City Hall with cloth are intermittently repeated throughout the period studied (AHMV, 20 December 1427, Claveria Comuna J-47, fol. 46v). |
16 | The inventory of 1481 of the archive of the contents of the House of the City claims that is where the banner was preserved (Vives 1900, pp. 70–71). The municipality bought flowers “per obs de les maravelles de la dita bandera” (AHMV, 20 May 1489, Claveria Comuna J-73, fols. 15v–16r). |
17 | The inventory of 1481 is cited again by Vives (1900, pp. 70–71): “Ítem dos relíquies o patenes de sent Jordi que·s meten en la bandera; lo hu ab ymatge de sent Miquel e de la Verge ab nou perletes. Ítem laltre ab la creu de sent Jordi e la ymatge de sent Jordi ab set perletes” [“as well, two relics of Saint George are put on the standard; one with the image of Saint Michael and the Virgin with nine little pearls. The other one as well with the cross of Saint George and the image of the saint with seven little pearls”]. Before this date, we may find documented two relics of gold “per obs de la bandera en les processons que la ciutat fa en les festes de Sent Jordi e de Sent Dionís” (Narbona 1996, p. 303, footnote 24) [“because of the banner in the processions that the city does in the feasts of Saint George and Saint Denis”]. The quote has been checked at the archive (AHMV, 29 April 1435, Manuals de Consells A-30, fol. 276v). |
18 | A similar act was made with each one of the relics of the Cathedral (Sanchis 1909, p. 377, footnote 2). |
19 | |
20 | Even though it was usually said that the procession ought to go “by the usual places”, the streets of the itinerary varied, and sometimes even from year to year. For example, during the first lustrum of the decade of 1480 there were two modifications (AHMV, 3 October 1480, 1 October 1482, 24 April 1482, Manuals de Consells A-42, fols. 55r–55v, 176r–176v, 245v–246r). |
21 | The author remarks that the building which “time consumed” was not “a church, but a chapel”. We have not been able to fathom the meaning of this statement, but it is worth mentioning that Saint George’s Church was still considered a chapel after the cited reform (Martínez 2018, pp. 1756–57). |
22 | The production or importation of Marian images during the second half of the 13th century was key to defining the essence of the cult at the sanctuaries of the rising Christian kingdom of Valencia. There are still doubts about the appearance of the Virgin, as well as about the traditions that relate these figures to James I (Serra 2012, pp. 681–83; 2014). With regard to the Virgin of the Victory that came from Saint George’s Church (Català 1988, p. 96; Garín and Gavara 2008, p. 132; Mocholí 2016, pp. 266, 327, 363, 431, 718–19), the image was restored in 2010 and the Institut Valencià de la Conservació i Restauració published a leaflet as a triptych with the title “Virgen de las Victorias. Anónimo de la Corona de Aragón del siglo XIII. Parroquia de san Andrés. Valencia”. |
23 | The ceremony of the cult of the relics of the Cathedral, documented from the 1460s, was performed so that the people would venerate them (Sanchis 1909, p. 377, footnote 2). |
24 | “cantant hymnes e responsos e altres cants donant laor e glòria a Nostre Senyor Déu de tanta gràcia e benefici que aquell dia fon donat a cristiandat” (AHMV, 11 October 1436, Manuals de Consells A-31, fols. 132v–133r) [“singing hymns and responsorial chants and other chants praising and glorifying Our Lord God of such grace and benefice that that day was given to Christendom”]. The payments for the flowers and musicians were mostly gathered in the registers of Claveria. |
25 | The subsequent alterations to the sculptures and the disappearance of the Virgin from the mullion reveal the original aspect of the tympanum. García (2020, p. 88) proposes that the Virgin of the mullion was moved to the tympanum and, citing a work by Elvira Mocholí, argues that the original project included, instead of the Mother of God with the Child, an enthroned Christ. Choosing a position in this debate is not easy, mostly because the scene does not strictly adhere to the famous Psalm 150. |
26 | The affluence of some must have been remarkable because people were hired to move pews from the city hall to the Cathedral, most likely so that local magistrates had reserved seating provision, as was also the custom in Majorca (AHMV, 20 December 1427, Claveria Comuna J-47, fol. 46; Font 1964, p. 246). On Saint George’s day, a sermon would be recited with the support of the council (Martí and Serra 2009, vol. 2, pp. 239–40). |
27 | The inventory of books of the see in 1418 has “hun libre de paper hon és la conquesta del regne de València”. (Sanchis 1930, p. 112) [“a paper book where the conquest of the kingdom of Valencia is found”]. At the beginning of the 15th century, a codex where the “canonice yspanie et captationis dicte civitatis et alie” were written disappeared (Sanchis 1999, pp. 71–72). In 1425, Ignocent Cubells, scribe, and Lleonard Crespí made a version of James I’s chronicle for the Council (Villalba 1964, pp. 216–17). The archive of the city hall guarded another copy of the king’s autobiography (Belenguer 2009, p. 44). Escartí (2021, p. 32) deals with other 15th-century copies. |
28 | Olga Pérez (2009, p. 94) has called it a “magic-substitutive function”. |
29 | The receipt of the new flag says: “paid to Jacme Fillol, painter, citizen of the city, two thousand one hundred and fifty solidos, being worth one hundred and seven pounds and ten solidos, indebted to him because of a royal banner, that following our orders, has been made for the benefit of the mentioned city, as the other one was very old and damaged, which is carried every year around the mentioned city in the feasts of Saint Denis and Saint George, accompanied by us and many other people. […] Item, for one hundred “pans” of the mentioned gold because of the mentioned reason in order to gild the viper above the banner” (Sevillano 1966, pp. 49–50). |
30 | Melcior Miralles describes the benediction of the mentioned flag at the Cathedral (Rodrigo 2011, p. 266). |
31 | “Digous, a X de Octubre, 1538. L’endemà de Sent Dionís feren profesó general de la seu a Sent Viçent martre, fora del portal, ab totes les banderes reals dels ofiçis; de què l’ofiçi dels fusters portà hun carro triunfal ab 4 pilars a la romana damunt, ab hun sel de brocat y hun home molt ben ataviat segut en huna cadira, figurant lo rey en Jaume de bona memòria, ab molts ministrés e tronpetes e sacabuichs y, davant ell, en lo dit carro, hun arnès blanch de guerra y moltes rodelles y dos adzenbles que tiraven lo carro y, davant dit carro, anaven tres cavallers, cascú ab son cavall, ab uns títols a les espatles dient, la hun, don Guillén Ramon Blasco, l’altre, don Blascó d’Aaragó, l’altre, mosèn Bernat d’Entensa–aquest portava lo penó real del rey–; ab molts patges davant los cavallers y molts moros presos y, aprés, los del Sentenar de Sent Jordi de la Ploma y lo estandart de Valènçia del rat penat, lo qual portava mosèn Pelegrí Català, generós, justíçia criminal de València en lo present any, y los jurats ab ell, ab gramalles de vellut de grana forrades les ales de setí morat, los quals eren los següents: primo, mossèn Tomàs Roig, ciutadà; mosèn Agostí Joan Albert, ciutadà; mosèn Gaspar Antist, cavaller; mosèn Pedro Exarch, cavaller; mosèn Damià Ferrer, ciutadà; mosèn Jeroni Collar, çiutadà; racional és Joan Garçia, çiutadà, que ara sinc anys era notari de Valènçia y, ab ells, lo echselent duch de Calàbria, don Ferrando de Aragó, e virey del regne de Valènçia, y don Juan Lorens de Vilarasa, governador de Valènçia. Y quant foren al portal de Sent Viçent, ans d’exir del portal, pujaren la bandera damunt lo portal e la devallaren per de fora y, aprés, la tornà a pendre lo jostíçia creminal y acabà de anar a Sent Vicent ab tota la damunt dita gent y, tornant a Valènçia, la tornaren a pujar per lo portal y devallar per de dintre, y tornà·l a pendre lo dit justíçia y acabaren de fer la profesó fins a la seu y de allí cascú se n’anà a casa sua a sopar”. The parade of the third centenary of the conquest is also incorporated in other sources (Martí 1994, pp. 149–51; Escartí and Ribera 2019, pp. 359–61; Sanchis 2020, pp. 250–51). |
32 | For the identification of other members of the Centenar de la Ploma in Saint George’s altarpiece, see (Granell-Sales, forthcoming). |
References
- Aguiló, Estanislao. 1886. Que los cavalls armats acompanyen lo qui aporta lo standartlo die de Sant Silvestra hi Sancta Coloma. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·Liana 2: 2–3. [Google Scholar]
- Aliaga, Joan. 2013. Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma. In Joies del Gòtic Català. Edited by Carles Puigferrat. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 184–85. [Google Scholar]
- Aliaga, Joan, Tolosa Lluisa, and Climent Ximo Company. 2007. Documents de la Pintura Valenciana Medieval i Moderna. Llibre de L’Entrada del rei Martí I. València: Publicacions de la Universitat de València, vol. 2. [Google Scholar]
- Alomar, Antoni I. 1998. L’Estendard, la Festa Nacional més Antiga d’Europa (s. XIII–XXI). Palma: Documenta Balear. [Google Scholar]
- Aurell, Martin. 1990. Prophétie et messianisme politique. La péninsule Ibérique au miroir du Liber Ostensor de Jean de Roquetaillade. Mélanges de l’Ecole Française de Rome. Moyen-Age 102: 317–61. [Google Scholar] [CrossRef]
- Aurell, Martin. 1997. Messianisme royal de la Couronne d’Aragon (14e–15e siècles). Annales. Histoire, Sciences Sociales 52: 119–55. [Google Scholar] [CrossRef]
- Bedos-Rezak, Brigitte M. 2000. Medieval Identity: A Sign and a Concept. The American Historical Review 105: 1489–533. [Google Scholar] [CrossRef]
- Belenguer, Ernest. 2009. Jaume I a Través de la Historia. València: Publicacions de la Universitat de València. [Google Scholar]
- Benitez, Rafael, and Juan V. García. 2009. Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (1238–1609). València: Publicacions de la Universitat de València. [Google Scholar]
- Bérchez, Joaquín, and Arturo Zaragozá. 1996. Iglesia Catedral Basílica Metropolitana de Santa María. València: Generalitat Valenciana. [Google Scholar]
- Beuter, Pere A. 1998. Primera Part de la Història de València. Edited by Vicent J. Escartí. València: Publicacions de la Universitat de València. [Google Scholar]
- Blai, Gaspar. 1985. Sermó de la Conquista de la Molt Insigne, Noble, Leal, Coronada Ciutat de Valencia. València: Paris-Valencia, Gironi Vilagrasa. [Google Scholar]
- Boulnois, Olivier. 2008. Au-Delà de L’Image: Une Archéologie du Visual au Moyen Âge, Ve-XVIe Siècle. Paris: Seuil. [Google Scholar]
- Burns, Robert I. 1967. The Crusader Kingdom of Valencia. Reconstruction on a Thirteenth-Century Frontier. Cambridge: Harvard, vol. 1. [Google Scholar]
- Cárcel, Milagros, and Juan V. García. 2013. Documents de la Pintura Valenciana Medieval i Moderna. IV. Llibre de L’entrada de Ferran d’Antequera. València: Universitat de València. [Google Scholar]
- Carreras, Francesc. 1916. Introducció a la festa de Sant Jordi en la Corona d’Aragó. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 256: 113–20. [Google Scholar]
- Carreres, Salvador. 1925. Ensayo de una Bibliografía de Libros de Fiestas Celebradas en Valencia y su Antiguo Reino. València: Hijo de F. Vives Mora. [Google Scholar]
- Carrero, Eduardo. 2014. La catedral de Valencia, la liturgia desbordada. In Arquitectura y Liturgia: El Contexto Artístico de las Consuetas Catedralicias en la Corona de Aragó. Edited by Eduardo Carrero. Palma de Mallorca: Objeto Perdido, pp. 341–93. [Google Scholar]
- Castañeda, Vicente. 1927. Ceremonial con que se celebrababa la ciudad de Valencia la fiesta de san Dionisio. Cultura Valenciana 2: 157–58. [Google Scholar]
- Castelló, Fernando. 2019. El tesoro Medieval de la Catedral de Valencia. Ph.D. dissertation, Universitat de València, València, Spain. [Google Scholar]
- Català, Miguel Á. 1988. Escultura medieval. In Història de L’art Valencià. L’edat Mitjana: El Gòtic. València: Biblioteca Valenciana, vol. 2, pp. 91–140. [Google Scholar]
- Catlos, Brian A. 2015. Entre eulx pluiseurs Sarrazins… Els jueus, els musulmans i el regne de Martí l’Humà. In Martí l’Humà: El darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396–410: L’Interregne i el Compromís de Casp. Edited by Maria T. Ferrer. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 483–99. [Google Scholar]
- Chabás, Roque. 1899. Iconografía de los capiteles de la puerta de la Almoina en la catedral de Valencia. Boletín de la Sociedad Española de Excursiones 75: 7–55. [Google Scholar]
- Cid, Carlos. 1953. La Porta del Palau de la catedral de Valencia. Saitabi 9: 73–120. [Google Scholar]
- Cingolani, Stefano M. 2008. La Memòria Dels Reis. Les Quatre Grans Cròniques. Barcelona: Base. [Google Scholar]
- Cruïlles, Marqués de. 1876. Guía Urbana de Valencia Antigua y Moderna. València: José Rius. [Google Scholar]
- Díaz, Andrés. 1993. Los Orígenes de la Piratería Islámica en Valencia: La Ofensiva Musulmana Trecentista y la Reacción Cristiana. Barcelona: CSIC. [Google Scholar]
- Dondi, Cristina. 2004. The Liturgy of the Canons Regular of the Holy Sepulchre of Jerusalem: A Study and a Catalogue of the Manuscript Sources. Turnhout: Brepols. [Google Scholar]
- English, Edward D., and Mark D. Meyerson. 2000. Christians, Muslims, and Jews in Medieval and Early Modern Spain: Interaction and Cultural Change. Notre Dame: Notre Dame University Press. [Google Scholar]
- Escartí, Vicent J. 2012. Jaume I, el ‘Libre dels feits’ i l’humanisme: Un model ‘valencià’ per al cesarisme hispànic. eHumanista/IVITRA 1: 128–40. [Google Scholar]
- Escartí, Vicent Josep. 2021. Jaume I en la Memòria d’un Poble. El rei Conqueridor en la Literatura i en la Historiografia, del Segle XIII al XX. València: Generalitat Valenciana. [Google Scholar]
- Escartí, Vicent Josep, and Josep Ribera Ribera. 2019. El Llibre de Memòries de la Ciutat de València (1308–1644). València: Ajuntament de València. [Google Scholar]
- Falomir, Miguel. 1991. El proceso de cristianización urbana de la ciudad de Valencia durante el siglo XV. Archivo Español de Arte 64: 127–40. [Google Scholar]
- Fassler, Margot. 1993. Liturgy and Sacred History in the Twelfth-Century Tympana at Chartres. The Art Bulletin 75: 499–520. [Google Scholar] [CrossRef]
- Ferrando, Antoni, and Vicent J. Escartí. 2010. Llibre dels Feits del Rei en Jaume I. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Google Scholar]
- Ferrer, Maria T. 1988. La Frontera amb l’Islam en el Segle XIV: Cristians i Sarraïns al País Valencià. Barcelona: CSIC. [Google Scholar]
- Flori, Jean. 2003. La Guerra Santa: La Formación de la Idea de Cruzada en el Occidente Cristiano. Madrid: Trotta, Granada: Universidad de Granada. [Google Scholar]
- Folda, Jaroslav. 2012. Commemorating the Fall of Jerusalem. Remembering the First Crusade in Text, Liturgy, and Image. In Remembering the Crusades. Myth, Image, and Identity. Edited by Nicholas Paul and Suzanne Yeager. Baltimore: The John Hopkins University Press, pp. 125–45. [Google Scholar]
- Font, Bartolomé. 1964. Mallorca en 1349. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 33: 245–60. [Google Scholar]
- Fuster, Joan. 1977. El Blau en la Senyera. València: Tres i Quatre. [Google Scholar]
- Gaita, María del Mar. 2010. La col·Lecció de Pintura del Museu Diocesà de Mallorca. Palma: Consell de Mallorca, Departament de Cultura i Patrimoni. [Google Scholar]
- Gaposchkin, M. Cecilia. 2017. Invisible Weapons. Liturgy and the Making of Crusade Ideology. New York: Cornell University Press. [Google Scholar]
- García, Juan V. 2011. Art i Societat a la València Medieval. Catarroja: Afers. [Google Scholar]
- García, Juan V. 2020. Accessos a l’infinit. Les portalades gòtiques valencianes i la seva iconografia. In Ianu Coeli. Portalades Gòtiques a la Corona d’Aragó. Edited by Francesca Español and Joan Valero. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 81–104. [Google Scholar]
- García, Juan V., and Antoni Furió. 2019. La ville entre deux cultures. Valence et son urbanisme entre Islam et feodalité. In La Forme de la Ville. De l’Antiquité à la Renaissance. Edited by Stéphane Bourdin, Michel Paoli and Anne Reltgen-Tallon. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, pp. 37–55. [Google Scholar]
- Garín, Felipe, and Joan Gavara. 2008. Jaime I, Memoria y Mito Histórico. València: Generalitat Valenciana. [Google Scholar]
- Gavara, Joan. 1998. Catálogo. In Reliquie e Reliquiari Nell’espansione Mediterranea della Corona d’Aragona: Il Tesoro della Cattedrale di Valenza. Edited by Joan Gavara, Eduard Mira and Miguel Navarro. València: Generalitat Valenciana, pp. 135–78. [Google Scholar]
- Gil, Yolanda. 2019. Memoria de un espacio montesiano desaparecido: La Iglesia y Colegio de San Jorge de la ciudad de Valencia. In La Orden de Montesa y San Jorge de Alfama. Arquitecturas, Imágenes y Textos. Edited by Yolanda Gil, Ester Alba and Enric Guinot. València: Publicacions de la Universitat de València, pp. 45–72. [Google Scholar]
- Givens, Jean. 2005. Observation and Image-Making in Gothic Art. Cambridge: University of Connecticut. [Google Scholar]
- Gómez-Ferrer, Mercedes. 2019. Arte mueble de la orden de Montesa en los siglos XV y XVI. In La Orden de Montesa y San Jorge de Alfama. Arquitecturas, Imágenes y Textos. Edited by Yolanda Gil, Ester Alba and Enric Guinot. València: Publicacions de la Universitat de València, pp. 157–80. [Google Scholar]
- Granell-Sales, Francesc. Forthcoming. Beholding Violence in the Centenar de la Ploma Altarpiece of Saint George. In Violence on the Margins: Marginalized, Religious Communities and Everyday Violence in Valencia and Catalonia (13th–17th centuries). Edited by Alejandro Llinares and Guillermo López-Juan. Pieterlen: Peter Lang.
- Hauf, Albert. 1983. Lo Crestià: Selecció. Barcelona: Edicions 62. [Google Scholar]
- Hernández, Vicente. 1670. Còpia dels Pregons Manats Publicar per la Illustre Ciutat de València, Desde lo any 1338 Fins lo Present, en los Cuals se Califica la Observància Inmemorial de Haver Delliberat la Dita Ciutat, Festes, Processons, Rogatives, y Altres Actes. València. [Google Scholar]
- Iborra, Federico. 2012. La Casa de la Ciudad de Valencia y el Palacio de Mosén Sorell. De la Memoria Nostálgica a la Reivindicación Arquitectónica de dos Episodios Perdidos del Siglo de Oro Valenciano. Ph.D. dissertation, Universitat Politècnica de València, València, Spain. [Google Scholar]
- Ivars, Andreu. 1926. Orige i significació del drach alat i del rat penat en les insígnies de la ciutat de València. In III Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Valencia, Julio de 1923). València: Imprenta hijo de F. Vives Mora, pp. 49–112. [Google Scholar]
- John, Simon. 2015. The Feast of the Liberation of Jerusalem: Remembering and Reconstructing the First Crusade in the Holy City (1099–1187). Journal of Medieval History 41: 1–23. [Google Scholar] [CrossRef]
- Kantorowicz, Ernst H. 1985. Los dos Cuerpos del Rey: Un Estudio de Teología Política Medieval. Madrid: Alianza. [Google Scholar]
- Kauffmann, Claus M. 1970. The Altar-Piece of St. George from Valencia. Victoria and Albert Museum Yearbook 2: 65–100. [Google Scholar]
- Kipling, Gordon. 1998. Enter the King Theatre, Liturgy, and Ritual in the Medieval Civic Triumph. Oxford: Oxford University Press. [Google Scholar]
- Kohler, Charles. 1900–1901a. Un rituel et un bréviaire du Saint Sépulcre de Jérusalem (XIIe–XIIIe siècle). Revue de l’Orient Latin 8: 383–500. [Google Scholar]
- Kohler, Charles. 1900–1901b. Un sermon commémoratif de la prise de Jérusalem, attribué à Foucher de Chartres. Revue de l’Orient Latin 8: 158–64. [Google Scholar]
- Lamarca, Luis. 1838. Noticia Histórica de la Conquista de Valencia por el Rei d. Jaime I de Aragón. València: José Ferrer de Orga. [Google Scholar]
- Llompart, Gabriel. 1968–1972. Cortejos luctuosos y patrióticos en la Mallorca medieval. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 23: 314–31. [Google Scholar]
- Llompart, Gabriel. 1980. La Festa de l’Estandart d’Aragó, una liturgia municipal europea en Mallorca. Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita 37–38: 7–34. [Google Scholar]
- Llompart, Gabriel. 2001. País, paisatge i paisanatge a la taula de Sant Jordi de Pere Niçard. In El Cavaller i la Princesa. El Sant Jordi de Pere Nisard i la Ciutat de Mallorca. Edited by Gabriel Llompart and Francesc Ruiz. Palma: Consell de Mallorca, pp. 58–63. [Google Scholar]
- Llompart, Gabriel. 2007. La ciudad de Palma de Mallorca, 1468: Una ciudad en un cuadro o el alarde de Pere Nisard. In La Pintura Gótica Durante el Siglo XV en Tierras de Aragón y en Otros Territorios Peninsulares. Edited by María del Carmen Lacarra. Zaragoza: Fernando el Católico, pp. 73–86. [Google Scholar]
- Llorens, Peregrín-Luis. 1964. Relicario de la Catedral de Valencia. València: Institució Alfons el Magnànim, Servicio de Estudios Artísticos, Caja de Ahorros, Monte de Piedad de Valencia. [Google Scholar]
- Marin, Louis. 1981. Le Portrait du Roi. Paris: Minuit. [Google Scholar]
- Martí, Joaquim. 1994. Libre de Antiquitats de la seu de València. València, Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [Google Scholar]
- Martí, Joaquim, and Xavier Serra. 2009. La Consueta de la seu de València dels Segles XVI–XVII. Estudi i Edició del Ms. 405 de l’ACV. 2 vols. València: Facultat de Teologia de Sant Vicent Ferrer. [Google Scholar]
- Martindale, Andrew. 1988. Heroes, Ancestors, Relatives and the Birth of the Portrait. Maarssen: Gary Schwartz. [Google Scholar]
- Martínez, Juan. 2018. Cofradías y oficios. Entre la Acción Confraternal y la Organización Corporativa en la Valencia Medieval (1238–1516). Ph.D. dissertation, Universitat de València, València, Spain. [Google Scholar]
- Meyerson, Mark D. 1991. The Muslims of Valencia in the Age of Fernando and Isabel. Between Coexistence and Crusade. Berkeley: University of California Press. [Google Scholar]
- Miquel, Matilde. 2011. El gótico internacional en la ciudad de Valencia: El retablo de san Jorge del Centenar de la Ploma. Goya 336: 191–213. [Google Scholar]
- Mitchell, Nathan. 1999. Liturgy and Social Sciences. Michigan: Liturgical Press. [Google Scholar]
- Mocholí, Elvira. 2016. Las Imágenes Conceptuales de María en la Escultura Valenciana Medieval. Ph.D. dissertation, Universitat de València, València, Spain. [Google Scholar]
- Molina, Joan. 2018. Légende et image. Jacques Ier d’Aragon et la création d’un mythe historiographique et visuel de la monarchie (13e–14e siècles). In Chivalry, the Mediterranean, and the Crown of Aragon. Edited by Antonio Cortijo. Newark: Juan de la Cuesta, pp. 131–50. [Google Scholar]
- Montero, Encarna. 2018. Paris 1864. La compra del retablo del Centenar de la Ploma por el South Kensington Museum. In Recepción, Imagen y Memoria del Arte del Pasado. Edited by Luis Arciniega and Amadeo Serra. València: Universitat de València, pp. 367–92. [Google Scholar]
- Muntaner, Juan. 1964. La primera consueta de los jurados de Mallorca. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·Liana 33: 272–74. [Google Scholar]
- Narbona, Rafael. 1994. El nueve de octubre. Reseña histórica de una fiesta valenciana: Siglos XIV–XX. Revista D’història Medieval 5: 231–90. [Google Scholar]
- Narbona, Rafael. 1996. Héroes, tumbas y santos: La conquista en las devociones de Valencia medieval. Saitabi 46: 293–320. [Google Scholar]
- Narbona, Rafael. 1997. El nou D’octubre: Ressenya Històrica D’una Festa Valenciana (Segles XIV–XX). València: Generalitat Valenciana. [Google Scholar]
- Narbona, Rafael. 2003. Memorias de la Ciudad: Ceremonias, Creencias y Costumbres en la Historia de Valencia. València: Ajuntament de València, Acció Cultural, Delegació de Cultura. [Google Scholar]
- Narbona, Rafael. 2006. La milicia ciudadana de la Valencia medieval. Clío & Crimen: Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango 3: 305–32. [Google Scholar]
- Narbona, Rafael. 2011. La memoria de la conquista de la ciudad de Valencia (siglos XIII–XVI). In Ab Urbe Condita. Fonder et Refonder la Ville: Récits et Représentations (Second Moyen Âge–Premier XVIe Siécle). Edited by Véronique Lamazou-Duplan. Pau: Presses Universitaires de Pau et des Pays de l’Adour, pp. 445–62. [Google Scholar]
- Narbona, Rafael. 2017. La Ciudad y la Fiesta: Cultura de la Representación en la Sociedad Medieval (Siglos XIII–XV). Madrid: Síntesis. [Google Scholar]
- Olariu, Dominic. 2009. Le Portrait Individuel: Réflexions Autour D’une Forme de Représentation XIIIe–XVe Siècles. Bern and New York: Peter Lang. [Google Scholar]
- Oñate, Juan Á. 2012. La Catedral de Valencia. València: Universitat de València, Fundación Canónica Juan Ángel Oñate. [Google Scholar]
- Orcástegui, Carmen. 1986. Crónica de San Juan de la Peña (Version Aragonesa). Zaragoza: Institución Fernando el Católico. [Google Scholar]
- Ortí, José V. 1740. Fiestas Centenarias, con Que la Insigne, Noble, Leal, y Coronada Ciudad de Valencia Celebró en el Dia 9 de Octubre. València: Antonio Bordazar. [Google Scholar]
- Orts, Pere Maria. 1979. Història de la Senyera del País Valencià. València: Eliseu Climent. [Google Scholar]
- Palazzo, Éric. 2000. Liturgie et Société au Moyen Age. Paris: Aubier. [Google Scholar]
- Pérez, Olga. 2009. Heráldica versus imagen. In Alfonso X el Sabio. Edited by Isidro Bango. Murcia: Ayuntamiento de Murcia, pp. 94–101. [Google Scholar]
- Perkinson, Stephen. 2009. The Likeness of the King: A Prehistory of Portraiture in Late Medieval France. Chicago: The University of Chicago Press. [Google Scholar]
- Perpiñá, Candela. 2013. Música angélica en la imagen mariana. Un discurso visual sobre la esperanza de salvación. Acta/Artis. Estudis d’Art Modern 1: 29–49. [Google Scholar]
- Perpiñá, Candela. 2017. Los Ángeles Músicos. Estudio Iconográfico. Ph.D. dissertation, Universitat de València, València, Spain. [Google Scholar]
- Pons, Benito. 1897. La fiesta de la conquista de Mallorca. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·Liana 13: 213–17. [Google Scholar]
- Quintana, Antoni. 1998. La Festa de l’Estendard. Cultura i Cerimonial a Mallorca (Segles XIV–XX). Catarroja and Barcelona: Afers. [Google Scholar]
- Rodrigo, Mateu. 2011. Crònica i Dietari Del Capellà d’Alfons el Magnànim. València: Publicacions de la Universitat de València. [Google Scholar]
- Rodrigo, Mateu. 2013. La heráldica en la puerta de los Apóstoles de la Catedral de Valencia. Archivo de Arte Valenciano 94: 17–28. [Google Scholar]
- Rodrigo, Mateu. 2019. Ramon Muntaner i la ciutat de València. In Dits, fets i Veres Veritats. Estudis Sobre Ramon Muntaner i el Seu Temps. Edited by Josep A. Aguilar, Xavier Renedo and Sadurní Martí. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 11–38. [Google Scholar]
- Rubenstein, Jay. 2014. Miracles and the Crusading Mind: Monastic Meditations on Jerusalem’s Conquest. In Prayer and Thought in Monastic Tradition. Essays in Honour of Benedicta Ward. Edited by Santha Bhattacharji, Rowan Williams and Dominic Mattos. London: Bloomsbury, T&T Clark, pp. 197–210. [Google Scholar]
- Rubio, Agustín. 1998. Epistolari de la València Medieval. 2 vols. València: Institut de Filologia Valenciana. [Google Scholar]
- Rubio, Agustín. 2008. Jaime I. La imagen del monarca en la Valencia de los siglos XIV–XV. In El rei Jaume I. Fets, Actes i Paraules. Edited by Germà Colón and Tomàs Martínez. Castelló de la Plana: Fundació Germà Colón Domènech, pp. 129–55. [Google Scholar]
- Rubio, Agustín. 2012. El patriciat I la Nació. Sobre el Particularisme Dels Valencians en els Segles XIV i XV. Barcelona: Fundació Germà Colón Domènech. [Google Scholar]
- Russo, Luigi. 2017. The Sack of Jerusalem in 1099 and Crusader Violence viewed by contemporary chroniclers. In The Uses of the Bible in Crusader Sources. Edited by Elizabeth Lapina and Nicholas Morton. Leiden and Boston: Brill, pp. 63–73. [Google Scholar]
- Ruzafa, Manuel. 1990. Façen-se cristians los moros o muyren. Revista d’Història Medieval 1: 87–110. [Google Scholar]
- Sáinz de la Maza, Regina. 1990. La Orden de San Jorge de Alfama. Aproximación a su Historia. Barcelona: CSIC. [Google Scholar]
- Salvadó, Sebastián. 2011. The Liturgy of the Holy Sepulchre and the Templar Rite: Edition and Analysis of the Jerusalem Ordinal (Rome, Bib. Vat., Barb. Lat. 659) with a Comparative Analysis of the Acre Breviary (Paris, Bib. Nat., Ms. Latin 10478). Ph.D. dissertation, Stanford University, Stanford, CA, USA. [Google Scholar]
- Sanchis, José. 1909. La Catedral de Valencia: Guía Histórica y Artística. València: Paris-Valencia. [Google Scholar]
- Sanchis, José. 1930. Bibliología valenciana. Anales del Centro de Cultura Valenciana 6: 81–132. [Google Scholar]
- Sanchis, José. 1999. Estudis d’Història Cultural. Edited by Mateu Rodrigo. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. [Google Scholar]
- Sanchis, Raül. 2020. La Festa i la Dansa en les Fonts Historiogràfiques de la Memòria. Corpus Documental de la Ciutat de València (Segles XIII–XVII). Barcelona: Esbart Català de Dansaires. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo. 1991. La belleza de la ciudad. El urbanismo en Valencia, 1350–1410. Ars Longa 2: 73–80. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo. 2002. Ab recont de grans gestes. Sobre les imatges de la història i de la llegenda en la pintura gòtica de la Corona d’Aragó. Afers 41: 15–35. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo. 2004. El fasto del palacio inacabado. La Casa de la Ciudad de Valencia en los siglos XIV y XV. In Historia de la Ciudad. Arquitectura y Transformación Urbana de la Ciudad de Valencia. Edited by Albert Ribera and José Luis Jiménez. València: Universitat de València, vol. 3, pp. 73–99. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo. 2012. Nova sint omnia more christiano: Imatges i espais per al nou regne de Jaume I. In Jaume I i el seu Temps 800 Anys Després. Edited by Rafael Narbona. València: Fundació Jaume II el Just, Universitat de València, pp. 673–86. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo. 2014. Images from the sea and in the coastal sanctuaries of Valencia (XIII–XV centuries). In The Holy Portolano. The Sacred Geography of Navigation in the Middle Ages. Berlin, Munich and New York: De Gruyter, pp. 283–306. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo. 2018. Memorias de reyes y memorias de la ciudad. Valencia entre la conquista cristiana y el reinado de Fernando el Católico (1238–1476). Codex Aquilarensis 34: 143–68. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo. 2020. Fiestas móviles, escenario fijo: La Catedral de Valencia en los siglos XIV y XV y las fiestas urbanas. In La Cattedrale Nella Città Medievale: I Rituali. Edited by Vinni Lucherini and Gerardo Boto. Roma: Viella, pp. 353–73. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo, and Francisco J. Soriano. 1992. La portada tardorrománica de San Vicente Mártir de Valencia. Ars Longa 3: 141–48. [Google Scholar]
- Serra, Amadeo, and Francisco J. Soriano. 1993. San Vicente de la Roqueta: Historia de la Real Basílica y Monasterio de San Vicente Mártir de Valencia. València: Iglesia en Valencia. [Google Scholar]
- Sevillano, Francesc. 1966. El ‘Centenar de la Ploma’ de la ciutat de València: 1365–1711. Barcelona: Rafael Dalmau. [Google Scholar]
- Sobré, Josep M. 1978. L’èpica de la Realitat. L’escriptura de Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Barcelona: Curial. [Google Scholar]
- Soldevila, Ferran. 1971. Les Quatre Grans Cròniques. Barcelona: Selecta. [Google Scholar]
- Sòria, Jeroni. 1960. Dietari. Edited by Francisco de Paula Momblanch. València: Acció Bibliogràfica Valenciana. [Google Scholar]
- Teixidor, Josef. 1895. Antigüedades de Valencia: Observaciones Críticas Donde con Instrumentos Auténticos se Destruye lo Fabuloso, Dejando en su Debida Estabilidad lo Bien Fundado. 2 vols. València: Francisco Vives Mora. [Google Scholar]
- Tomic, Pere. 2009. Històries e Conquestes del Realme d’Aragó e Principat de Catalunya. Edited by Joan Iborra. Catarroja: Afers. [Google Scholar]
- Torra, Alberto. 1993. Reyes, santos y reliquias. Aspectos de la sacralidad de la monarquía catalano-aragonesa. In XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Edited by Isabel Falcón. Zaragoza: Diputación General de Aragón, vol. 3, pp. 493–517. [Google Scholar]
- Torró, Josep. 2006. El Naixement D’una Colònia. Dominació i Resistència a la Frontera Valenciana (1238–1276). València: Publicacions de la Universitat de València. [Google Scholar]
- Torró, Josep. 2012. Els musulmans de la Corona d’Aragó en temps de Jaume I. In Jaume I i el seu Temps 800 Anys Després. Edited by Rafael Narbona. València: Fundació Jaume II el Just, Universitat de València, pp. 109–31. [Google Scholar]
- Viciano, Pau. 2008. Barres i Corones: La Bandera de la Ciutat de València (Segles XIV–XIX). Catarroja: Afers. [Google Scholar]
- Villalba, Amparo. 1964. La Miniatura Valenciana en los Siglos XIV y XV. València: Institució Alfons el Magnànim. [Google Scholar]
- Villanueva, Jaime, and Joaquín L. Villanueva. 1851. Viaje Literario á las Iglesias de España. Madrid: Real Academia de la Historia, vol. 21. [Google Scholar]
- Vives, Vicente. 1900. Lo rat Penat en el Escudo de Armas de Valencia. València: Emilio Pascual. [Google Scholar]
- Werner, Karl-Ferdinand. 1970. Les nations et le sentiment national dans l’Europe médiévale. Revue Historique 496: 285–304. [Google Scholar]
Publisher’s Note: MDPI stays neutral with regard to jurisdictional claims in published maps and institutional affiliations. |
© 2022 by the author. Licensee MDPI, Basel, Switzerland. This article is an open access article distributed under the terms and conditions of the Creative Commons Attribution (CC BY) license (https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/).
Share and Cite
Granell Sales, F. Commemorating a Providential Conquest in Valencia: The 9 October Feast. Religions 2022, 13, 301. https://doi.org/10.3390/rel13040301
Granell Sales F. Commemorating a Providential Conquest in Valencia: The 9 October Feast. Religions. 2022; 13(4):301. https://doi.org/10.3390/rel13040301
Chicago/Turabian StyleGranell Sales, Francesc. 2022. "Commemorating a Providential Conquest in Valencia: The 9 October Feast" Religions 13, no. 4: 301. https://doi.org/10.3390/rel13040301
APA StyleGranell Sales, F. (2022). Commemorating a Providential Conquest in Valencia: The 9 October Feast. Religions, 13(4), 301. https://doi.org/10.3390/rel13040301